Estrena de la geganta Frida de Tarragona

És una geganta adaptada a qualsevol portador

noticia_gegantafrida2018-12-23T12:38:00+00:00

Estrena de la geganta Frida de Tarragona, adaptada a qualsevol tipus de portador

El  diumenge dia 9 de setembre de 2018, es va estrenar a Tarragona la geganta “Frida”, la primera geganta dissenyada especialment perquè la puguin portar persones discapacitades. Frida ha esta dissenyada i construïda per l’escultora vilafranquina Dolors Sans. L’acte d’estrena va tenir lloc al pati Jaume I de l’ajuntament de Tarragona amb la presència del seu alcalde, de la penya festiva “Festa per tothom”, una de les promotores de la geganta, i pel director general de Down Chemical a Tarragona, mecenes de la geganta. El projecte es fruit de la iniciativa conjunta de la Conselleria d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona i de l’entitat “Festa per tothom” formada per voluntariat que impulsa activitats per persones discapacitades.

L’acte va consistir en la presentació de la geganta davant d’un nombrós públic format pels voluntaris de l’associació i per persones discapacitades. Van fer de padrins el gegant Martí de Premià de Mar i el gegantó Sant Rafel. Un cercavila dels gegants, que van ballar amb portadors discapacitats, va tancar l’acte.

Qui és Frida Khalo?

La geganta Frida és un retrat de l’artista mexicana Frida Khalo (1907-1954) coneguda pels seus quadres intimistes i surrealistes. Frida va tenir una salut fràgil, patint poliomielitis als sis anys i un greu accident de trànsit als divuit que va fer que hagués de sotmetre’s a multitud d’operacions quirúrgiques. La tria del personatge està justificada per la seva condició de discapacitada i per la seva capacitat d’afrontar el seu estat de salut, amb energia, ganes de viure i com va sublimar i reflectir el seu dolor i la seva situació física a través dels seues quadres. La seva vida és una lliçó de superació malgrat la seva discapacitat física i també s’ha convertit en una veritable icona moderna i símbol de defensa dels drets de les dones i de la llibertat.

El disseny i simbolisme de la geganta 

El disseny de Dolors Sans ha consistit en fer el retrat de la Frida Khalo. Porta al cabell, que és una perruca sintètica, el seu pentinat característic, en un recollit en trenes, un cordó de roba i un ornament floral. El collaret és una reproducció d’una peça característica de la cultura mexicana i  que va ser un regal del seu espòs, el conegut pintor muralista Diego Rivera. El vestuari està inspirat en la indumentària que ella portava habitualment, seguint l’estil ètnic mexicà. A una espatlla porta un mono, un animal que  podem trobar a molts retrats i quadres seus. Simbolitza els fills que no va poder tenir degut a la seva discapacitat. D’altra banda el mono és un dels déus de la cultura antiga mexicana que simbolitza la festa i l’alegria. A la mà esquerra, porta una composició feta amb pinzells per fer referència a la seva vessant d’artista pintora. Aquests pinzells estan units per una estructura que reprodueix l’arnès que Frida Khalo va haver de portar molts anys degut als seus problemes. L’estructura de l’arnès és també un símbol de la discapacitat. A la mà dreta portarà cada any el programa de els festes de Santa Tecla.

El cavallet adaptat

El cavallet de la geganta porta una estructura amb rodes que permet que s’hi acobli una cadira de rodes, mitjançant uns braços articulats que s’adapten a qualsevol model de cadira, ja sigui elèctrica o manual. La reixeta pel portador està adaptada a l’alçada dels ulls de la persona assegut a la cadira. També hi ha una reixeta superior perquè la puguin fer ballar dempeus, sense necessitat d’espatlleres, i així pot ser portada per qualsevol persona sense haver de fer força o patir per l’equilibri. La geganta té una alçada de 3,10 metres i pesa 25 quilos, sense comptar el mecanisme de les rodes. És la primera geganta dissenyada especialment per persones discapacitades. A part de Frida, també s’han adaptat dos gegants estàndards per ser portats amb cadira de rodes, el gegant Martí de Premià de Mar i la geganta Ocellaire de l’Eixample de Barcelona, construïda també per Dolors Sans.